|
|
|
|
|
|
|||
|
|||
|
|
|
|
|
Jordi Alsina
|
|
El Refranyer nostre de cada
dia...
|
|
“ Rodes per on rodes, a parar a Albaida…” Dit quan hi ha un avís urgent de
l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, que convoca reunió urgentíssima,
però urgent urgent, per tal de canviar els seus estatuts abans que se’ls faça
tard i tanquen la porta. Els canvis proposats per la Junta Directiva, si
Vicent Terol els deixa proposar res, es fonamenten en la discussió sobre com
vestir la nova escultura de Vicent Terol, que serà beneïda properament per
Vicent Terol en un congrés comarcal sobre Vicent Terol. Que sant Emili
Casanova ens pille combregats…! (dissabte 1 de maig). “Fer com fan, no és pecat” “ La coentor s’apega” La
Fundació del Museu Tèxtil d’Ontinyent, que potser aspira ja al rècord Guinnes
com al museu del món que més tarda a fundar-se, ix a primera plana perquè
distingeix la prestigiosa periodista Leti (con z) d’Oviedo i el seu novio, Felipe de Borbón, amb ocasió de
la seua propera boda, amb un exemplar del Llibre dels Peraires que edità
aquesta fundada fundació fa poc temps i amb poc d’èxit de vendes. Què la Leti
vol obrir una tenda de draps a Ontinyent? Què necessita saber alguna cosa de
legislació foral per establir un batà de llana al barranc dels Tarongers? No
serà que no se sap com treure avant la venda del llibre i llavar la cara a tan
inútil –fins ara- i polèmica –des del primer moment- institució? Mira que
arribarà a tindre regals inservibles, però preciosos, i de tants pilotes, la
parella aquesta! (dissabte
1 de maig). “Ningú no és profeta en la seua terra” I mai millor dit: TV3 grava la banda
ontinyentina “Tot per la Música”, (la més nova i àgil) interpretant l’Himne
de Riego a la Plaça de Baix d’Ontinyent. La cadena catalana prepara un
documental sobre la Guerra Civil, i com que l’Himne que fou de la República,
diuen, és obra de Josep Melcior Gòmis, pròcer d’Ontinyent… Dues coses. Té
collons que Ontinyent conega el seu patrimoni perquè el destrossa un
trompetista australià mentre la glòria local, Juanqui Ferrero, fa el ridícul
en mostrar les seues vergonyes culturals a l’aire… I l’altra. Vos imagineu a
Canal 9 fent un reportatge d’aquests de cultura? (dissabte 1 de maig). “No hi ha mal que cents anys dure…” Sembla que, diu el sorprenent editorial
del Crònica, en valencià i amb trellat -cosa no vista des de desembre-, la nau
a la deriva pot acabar anant a bon port (que no es pot permetre ara el tornar
al mateix port de panxacontentisme d’on va partir després del trajecte que el
féu fugir del foc del Bloquejament per caure en les brases de la Psonterira.
Tornar ara a Bloquejar-se no és de tindre massa seny). De moment, sembla que
s’haja tocat fons amb el número 500. Una revista “valldalbaidina” no pot
permetre’s celebrar tan sonat número (únic en la història de la premsa
comarcal) només amb entrevistes als alcaldes de l’Ontinyent democràtic
(demòcrata la senyora Insa?) i un article de la quefa de comunicació del PP local (i l’única propaganda
institucional de l’Ajuntament de Llutxent!!!). Que l’especial del cinqüentenari
de la Coronació de la Puríssima siga tan tan dolent (i escandalosament cutre,
i gràcies que sempre estarà a mà la nissaga cronista dels Bernabeu, que
aporta categoria, que si no…) és normal, està a l’alçada de tal
celebració. (dissabte 1 de maig). “Abans de poder ofendre, xafa’t la llengua” Tot un plaer
el llegir fragments com aquests del famós Ibn Raïm, al Crònica: “Mas tiempo
habrá de comentar este y otros asuntos, a no ser que algún vil malandrín
acabe por amordazar y silenciar a este pobre discípulo del Profeta”. Els
mateixos musulmans, i els cristians, ho agrairíem que aparegués un “vil
malandrín”. Millor fer com Josep Antoni Mollà que, en un article on pots
pensar que canvia de jaqueta perquè bufa un nou aire que et pot constipar
(però no, que bona manta té l’home, i trajectòria) diu coses interessants,
com que, almenys, cal agrair al Crònica aquest darrer “procés emotiu que ha
sacsejat formes acomodatícies i costums ideològics”. Ara, que l’esperança que
sembla obrir-se, siga veritat. (dissabte 1 de maig). “Qui no suma, se n’ix” Això que déiem: Al·lucinant la
propaganda de l’Ajuntament de Llutxent (l’únic) en els 500 números del
Crònica. Mitja pàgina amb: “L’Ajuntament de Llutxent agraeix a la revista
Crònica la tasca empresarial i el recolzament als pobles de la Vall
d’Albaida”. Què? Sembla que, a Llutxent, l’etapa pepera encara és més
divertida (pels acudits que fa) que l’etapa de l’alcaldesa rotondera... Que
ara és el conegut feixista Fernando Giner qui presenta la Reina de Festes. Está tot nyugat i ben nyugat… (dissabte 1 de maig). “Cria fama i gita’t a dormir “A l’olor del dot, acudeix el borinot” “No mossegues la mà que et dóna de menjar” Dites que s’associen a la convocatòria,
per part de l’Ajuntament d’Ontinyent, de les subvencions corresponents a 2004
per agrupacions, entitats, i associacions cíviques d’interés per la societat
local, però també pels panxacontents, vampirs i xucladors que viuen
exclusivament d’elles, i que les esperen, precissament, com “aigua de maig”
abans de tancar la paradeta per falta de liquidesa. I és que, si no és per
l’interés polític (Bloc? Psoe?), o per regals personals (Psoe? Bloc?), és difícil justificar com es donen diners públics
(i tants de diners públics) a algunes associacions locals que, entre d’altres
coses, mai no s’han preocupat de generar recursos propis. Que tants diners
valen les espardenyes dels dansadors? Seran les d’alguns dansadors, perquè a
la majoria no se’ls subvenciona, i més darrere de les darreres polèmiques
aventades pel Crònica. I les cordes
de les campanes? Que no les paga l’Església? Consulteu els llistats de 2003.
No tenen desperdici! (dissabte 1 de
maig). “I com que n’´rrem pocs, va i pareix la burra…” Més fusta per a la falla purissimera.
Els fills del senyor Roberto Conejero, es manifesten mentre la Puríssima
entra a l’església de l’Assumpció en tornar de la seua excursió
cinqüentenària al convent franciscà, tot recordant l’assassinat de son pare
fa quatre mesos. Què més falta? No sabem com acabarà la investigació, però la
Història local jutjarà de molt mala manera els qui provoquen la vergonya
ontinyentina amb aquestes celebracions, que per dignitat, caldria suspendre. (dissabte 1 de maig). “Mas vale
malo por conocer que peor conocido” Diuen que, a Corpus, la Parròquia de
l’Assumpció d’Ontinyent ja tindrà rector nou. Serà el de Bocairent? Serà el
d’Albaida? “El mes de mayo te lo diré”. L’actual, diuen també, arribarà com a
rector al seu sant i prou, quan escoltarà els motets que Onofre Peñalva va
escriure en el segle XVIII “expresamente para esta ocasión”. Llegiu si no el
programa d’actes del cinqüentenari de la Puríssima. “Vivir para ver”. (dissabte 1 de
maig). “Hi ha qui no té ni les claus de sa casa ” L’Institut d’Estudis de la Vall
d’Albaida pregona la nova edició del seu V premi d’investigació. Esperem que
el jurat, compost per Vicent Terol, Vicent Terol, Vicent Terol, Vicent Terol
i per Vicent Terol, no premie una obra de Vicent Terol, perquè la primera que
li va premiar encara no està publicada, i va ser per allà per la primera
edició. Que sant Emili Casanova ens pille confessats! (divendres 30
d’abril). “Conillets, esteu amagadets…?” Continuen els disbarats provocats pels
conills en les collites de la Vall d’Albaida, i els alcaldes de la comarca
proven de trobar mesures per erradicar la plaga. En canvi, no intenten
adoptar cap acció davant la preocupant plaga que és la MK-radio onteniente, que, com “lo hemos visto”, afecta, i
seriosament, el trellat dels valldalbaidins i les valldalbaidines. (divendres 30
d’abril). “Qui no plora no mama…” I qui no mama, es queda sense
Conservatori (i sense res). L’alcalde d’Ontinyent, qui va prometre que
estaria més temps demanant a València que a Ontinyent, es queda en casa
protestant per les “nul·les
predisposicions de la Generalitat”. Com si recordant a la premsa una cosa que
tots tenim assumida servira per a conjurar enemics i convèncer votants.
Potser no caldria que es comprara una tenda de campanya i acampara a la porta
del President de la Generalitat, però …no va sent el moment de deixar-se de
lamentacions i planys a casa, i passar directament a fer la seua feina, atossigant
qui ha de donar de mamar? (divendres 30 d’abril). “A Dios
rogando, y con el mazo dando” Per a
quan el reconeixement, el premi, la distinció o l’homenatge pel senyor
Benevent Benavent, impulsor de la fantàstica Biblioteca Quatretondenca, que
arriba ara al seu número 30 amb recolzaments poquets i pobrets, però amb uns
resultats de dignitat sorprenent en la present comarca. Tot el que no fa
l’IEVA, tot el que no fa la Caixa d’Ontinyent, ni l’inexistent Servei de
Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent, ni la Mancomunitat, ni la Diputació
ni la Generalitat. Millor,
potser que un premi barat, una sucosa subvenció-injecció econòmica que alce
la moral i facilite que isquen més estudis locals. Com a xampinyons els volem! (dijous 29 d’abril). “El mentirós ha de tindre molta memòria” La barra la del senyor Llop, alcalde de
la Mancomunitat de la Vall d’Albaida i President de l’Olleria, dient i
redient que quina bona festa va fer amb la Trobada d’Escoles en Valencià!
Però si ell només es va lluir passejant-se i eixint en la tele! Sí, la festa
bona, però no serà per ell. Totes les coses que depenien d’ell diuen que se’n
van anar a l’ample (la fireta, els carts…). Almenys, un defensor tan
important del valencià com ell, farà totes les coses d’ara endavant en
valencià, no? Ah, no? Com és això, xico! Com que no aprovàrem el Compromís
pel Valencià? Què diu? Que el valencià és un dialecte del murciano
cartagenero? Xico, i en la trobada de fa 13 anys, celebrada a l’Olleria
també, portava una senyera al braç? Que això era per aparentar “moderació”
interessada perquè passava per allí una campanya electoral? (dimarts 27 d’abril) “Qui val, val, i qui no pa
(responsable) municipal” Una vegada més, els polítics
d’Ontinyent ens donen mostra de la seua falta de destresa. A què esperen per
forçar “Correos” per tal d’impedir que es faça la nova oficina en un carreró
del barri de Sant Josep (un lloc amb un infinit espai per a no aparcar),
lluny de Sant Rafael, lluny del Llombo, lluny de les zones industrials, sense
que estiguen previstes “sucursals” o noves estafetes en aquests indrets? Que
aquesta mesura no ajudarà a desdibuixar més Ontinyent i a discriminar un gran
nombre de ciutadanes i ciutadans? I amb les instal·lacions velles (i
obsoletes), que s’hi farà? I s’instaurarà la plaça Major com a sucursal del
cementeri municipal, de tan buida com quedarà la zona de serveis? Perquè, la
centralització d’oficines en una punta de la població (atur, prop…), a qui
beneficia? A qui fot? (dissabte 24 d’abril). “On no hi ha, no busques…” Primer, se suspenen “tots els actes
festius” de la celebració del cinquantenari de la coronació de la Puríssima
d’Ontinyent per un dol mal assumit per la Junta de Festes (i dius, quins
actes festius han suspés si segueixen fent concerts i exposicions?). Després
avisen que els concerts, l’exposició, els passeigs de la imatge patronal i
una macromissa valen 56.000 euros, i que només se’n tenen recaptats 30.000…
Falta de previsió? Error de gestió? Desgana organitzativa? Passotisme de la
població? Fàstic i vergonya per la situació de la Junta i la Parròquia de
l’Assumpció? El resultat “històric”, la imatge que es deixarà pel futur, serà
tan ridícula com els cobertors festius fets per l’ocasió, amb un al·lucinant
crespó negre incorporat! (indecència? poc trellat?). No haguera estat millor
reduir al màxim les celebracions (per respecte i consciència), evitar
comentaris (cada vegada més durs i despietats) i centrar-se en la regeneració
de Junta i Parròquia de l’Assumpció? No estaria millor la Puríssima, en la
seua capella (que sa casa encara està precintada)? (dissabte 24 d’abril) “Quan vages a Roma, fes com els romans (o millor calla la
boca)” El nou secretari de l’Ajuntament
d’Ontinyent, un guadassuarenc dit Bernardo Osca, entra a la ciutat amb mal
peu. Mira que dir que només coneix Ontinyent d’unes festes de la Puríssima a
què va acudir! També té bones referències aquest home! Esperem que no el
precinten! (dissabte 24 d’abril). “Unos que vienen y
otros que se van… La vida sigue igual?” Ara diuen que el Periòdic d’Ontinyent puja
les vendes un 10% (la qualitat, es manté igual, baixeta), i que Vilaweb
Ontinyent arrassa (i es converteix en la secció local vilaweliana més
llegida, que ja és mèrit). I el Crònica? Amb eixe posat de corderet
socialista disfressat de llop pepero, com va? Quines xifres de decreixement
ha assolit? On han
arribat els deutes? Com es manté? Quan treu l’últim
número? Mal aniversari (500 números la propera setmana) cal esperar. Gràcies
que Casimir Romero, un dels puntals que tenia el Crònica i pràcticament tirat
d’aquella casa a caixes destemplades (i vergonya pública per V. L. Montés)
ara torna a escriure, i ho fa a Vilaweb. Fem apostes. Què duraran al Crònica
Josep Lluís Doménech, l’Albarís de
l’IEVA, i el Costumari Desacostumat? (dissabte 24 d’abril) “Qui perd els origens perd la identitat” Cal felicitar als veïnats de
Quatretonda i de Benavent de Segrià, dos pobles que, per història, cultura i
genètica, s’agermanen aquest cap de setmana. Ara que siga tot de profit i
enhorabona, i que este fet duga beneficis pels dos pobles. I quina llàstima
que a altres poblacions de per ací, a Ontinyent per exemple, es prenguen açò
dels agermanaments tan a xufla que enllacen amb el Mark de Suècia (on queda
això?), pel simple interés de quatre persones, amb excuses peregrines, amb
intercanvis estúpids i futurs insolvents. Així van les coses. (divendres 16
d’abril) “Justa la fusta…” Com ha estat de justet, això de
declarar “Any Ridaura” el 2004 a Albaida! Va i es mor el pintor! Almenys ha
gaudit del reconeixement dels seus veïns, cosa ben difícil pels profetes a
terra pròpia. Ens ha deixat l’obra. Que descanse en pau. (divendres 16 d’abril). “A vegades, els capellans fan cantades” I alguns no saben fer altra cosa. I és
que conten i no paren del rector de l’Assumpció d’Ontinyent! Bones les ha
fetes, de cantades, aquesta Setmana Santa ens diuen! Però com que tot, a
Ontinyent, es xarra amb veu baixa, els tants i tantes
descontents/descontentes guarden
aparent silenci i peguen colpets a l’esquena de l’afectat, esperant
que això que es diu que li queden menys telediaris que a Urdaci, siga
veritat. Altres diuen que no se n’anirà fins que no es resolga el cas de la
Puríssima, és a dir, que es morirà de vell a Ontinyent. Potser millor que es
quede en el desert que ha provocat abans que no s’escampe a altre lloc la
seua política de terra cremada. I l’Arquebisbat, sense prendre interés. (dilluns 12 d’abril). “Tal el rector, tal el sagristà” I és clar, amb tals exemples, lògic que
als que van darrere, se’ls apegue alguna cosa. No estarà molt bo del cap el
president de la Confraria de la Soledat d’Ontinyent en permetre que
l’escultura que tant han lloat pel seu 60 aniversari isca plovent en la
processó del Silenci. Ja té prou l’escultura (que no és tan bona com diu
l’omnipresent Sergi Gómez) amb les condicions de conservació com per ara
patir els destrellats dels qui la “custodien”. Algú els ha de dir que estan
atemptan contra el patrimoni d’Ontinyent. (dilluns 12 d’abril) “Angelets del cel, què menjareu a Pasqua? Ous i colomins, fulletes de carrasca” I per animalada grossa, la no suspensió
de l’Angelet de la Corda d’Alfarrasí, quan plovia a manta. Que no s’estranyen
que l’angelet es creuara de braços i cridara a ple pulmó que ella no volia…
Hi ha mares… (dilluns 12 d’abril). “La pols del temps tot ho tapa” Refrany contra el que lluita el
Periòdic d’Ontinyent, per text del seu director, Santiago Sanchis, i pel que
fa a l’assassinat de la Casa de la Puríssima. Amb raó, és una lluita a la que
cal que ens sumem tots els veïns i veïnes de la Vall d’Albaida. Cal evitar un tancament en fals que taque la
nostra memòria històrica col·lectiva i mate la Justícia. Per damunt
d’esglésies, juntes de festes i devocions, està la decència. (dissabte 20 de
març) “Precaució i brou de gallina, estalvia medecina” Dita que li vingué al cap a un servidor
en eixir de vore la pel·lícula “La Mala Educación” de Pedro Almodóvar, en
pensar en la participació dels Gegants i Cabets d’Ontinyent en la cinta (tan
cacarejada per la premsa) i atenent al prestigi cívic de l’associació que els
manté, recentment guardonada amb el Premi Benicadell i al fet que les figures
són propietat de l’Ajuntament d’Ontinyent. A vore si l’Església oficial els
prohibeix de participar en les processons per haver “eixit” en una història no
massa remota de rectors i de pederastes i de col·legis de frares… Tal i com
estan les coses en la Parròquia de l’Assumpció d’Ontinyent, tot és creïble… (dissabte 20 de març). “Los
fines justifican los medios” Primer el projecte tort del aarrer de
les Monges Carmelites a Ontinyent, per respectar el mur de l’hort. Les obres.
Cau el mur de les Carmelites. Ara, venda a l’Ajuntament de 300 metres
quadrats de l’hort. Canvi del projecte que inclou adreçament del futur nou
mur. La culpa que caiguen les parets és de
l’oratge o de la incompetència? Almenys, l’Arquebisbe acudí a la
sigantura del contracte de compra-venda. Ja ho diu el refrany: “Mal pastor qui abandona ses ovelles” “Diners, fan cantar els capellans” (dissabte 20 de març). “Tant de dir, tant de dir, el dimoni fa sortir” Dita que fa referència a les tantes
vegades promesa peatonalització del carrer Major d’Ontinyent. Ara que s’ha
pressupostat per enguany l’encetar el procés, ja no s’ho creu ningú (dissabte 20 de març). “Escandalo, es un escándaloooo!” Cançó de Rapahel que, sembla ser, cantà
a cor l’església de l’Assumpció d’Ontinyent, el dissabte passat, en vore com
el senyor rector s’alçava de la cadira i bramava contra la presentadora d’ un
acte organitzat per una confraria i, després d’acabada la missa, quan se
sol·licitava als presents que guardaren un minut de silenci pels morts de
Madrid. El rector prohibí l’homenatge, davant d’uns quants regidors de
l’Ajuntament d’Ontinyent. Malgrat les explicacions religioses (que se’n van
totes per terra després de tots els minuts de silenci que secunda i que
demana últimament la mateixa Església Catòlica), la gent es va quedar amb la
violència de les paraules i la mala educació. Caldrà buscar els vídeos que es
gravaren de l’acte per no perdre-s’ho! Ja són bastants les passades que van
xarrant-se d’este senyor a mitja comarca. Per higiene, caldria que
l’Arquebisbat prenguera interés. (dijous 18 de març). “Hi ha qui fa sants com qui fa
llonganisses” Sol dir-se
quan, de sobte i sense esperar-ho massa, apareix un nou beat a la Vall, i de
seguida alces l’orella i dius: xe, un altre “màrtir” franquista? Juanpa, que
ja està bé! Però no, que en aquest cas la nova beata és la bocairentina
Tomasa Ortiz, coneguda a sa casa (Terciàries de la Mare de Déu del Carme) com
sor Piedad de la Cruz. Bocairentina de pro, que sabé reflectir en el seu orde
la tradició carlina dels Terços que encara trobem en el “Terç de Suavos” de
Moros i Cristians, per exemple… Doncs bé, que
felicitats, i que no tarde a ser santa tant com està tardant la Beata Inés,
que ja toca… Per més que aquest cas està relacionat amb el refrany que fa: “Qui no té padrins no el
bategen” Serà de vore l’ajuntament esquerrós de Bocairent com a
margallons en la plaça de Sant Pere… (dimarts 16 de març) “Por el humo se sabe donde está
el fuego…” Fragment de
sarsuela (Doña Francisquita), que sol cantar-se quan t’assabentes que un dels
partits millor situats en el rànquing dels preferits dels valencians és el del
cannabis… (Dilluns 15 de març). “Cuando tu vas, yo vengo de
allí” Cançó de la
Chenoa que es canta als pobles de la Vall d’Albaida on seguim mirant-nos el
melic i on, mentre a tot l'estat avancen les forces d’esquerres, ací,
pasturem idíl·licament i votem a les dretes. Així, no l’encertem mai! (dilluns 15 de març). “És més molest que un gra en el
cul” Dita que fa
referència al sentiment-experiència de bastant gent del Bloc (partit que
comença a tocar fondo a la derecha), en vore que els ha eixit una Esquerra
Republicana del País Valencià a prop de l’anus. Hom aconsella, per tractar
aquesta hemorroïde escoltar aquella cançoneta d’Ovidi Monllor que fa: “Em
preocupa el meu cul, em preocupa el meu cul…” (dilluns 15 de març) “El món està perdut, desgraciat
aquell que se’l trobe…” Si ha estat
dura la matança, més dura és la mentida, la manipulació, les mans brutes i el
somriure “profidén”. La veritat és a les urnes. (diumenge 14 de març). “Adiós Madrid, que te quedas sin
gente” I nosaltres, sense dos-cents germans. (dijous 11 de març). “Espillet espillet, que hi ha
alguna de més bella que jo?” Paraules que
diu Vilaweb a l’espillet de l’audiència en el conte de la Blancavall en
adonar-se’n d’una pujada d’entrades i consultes. Referència comarcal? Qualitat
d’informació? No és difícil d’aconseguir tals títols en una terra on una
ràdio se’n va si ve l’altra, on no se sap quina de les televisions és més que
pitjor, i on ni les Cròniques de l’Olleria ni de la Vall, ni els Periòdics
diversos trauen cap trellat. La resposta de l’espillet pot ser: Dona, que hi ha competència? (dlluns 1 de març). “La lletra, amb sang no entra…” Sol dir-se
d’iniciatives com les de l’institut Manuel Sanchis i Guarner de Castelló de
Rugat, que fa un concurs literari ben interessant i, després, per divertir el
personal en l’entrega de premis, prepara una actuació de l’espectacular Xavi
Castillo de Pot de Plom Teatre! Bé
està que la cultura comence a l’escola… (diumenge 29 de febrer) “Aunque la mona se vista de seda…” Hi ha refranys,
com aquest, que te’ls posen a ou. O no heu pensat el mateix en escoltar o
llegir que la concejala Tere Mollà
ha presentat la “nueva imagen” de la Televisió d’Ontinyent (la teua)? (dissabte 28 de febrer) “Borinot, parotet…” Altra
cançoneta que pots cantar en escoltar, en aquesta campanya electoral tan
estranya, que el Bloc confia d’estar present en les corts espanyoles… I està
relacionada amb les dites: “No només de pa viu l’home” “De ilusión también se vive” “Qui no s’acontenta és perquè no
vol” (dissabte 28 de febrer) “Qui mal comença, mal acaba…” Dit del nou
Bisbe de Mallorca, ben allunyat en les formes de l’anterior prelat. Encara no
s’han acabat les xarrades sobre la seua presa de possessió, i ja està emprenyant
el Miquel Barceló, contractat pel difunt Úbeda per pintar la capella de Sant
Pere en la Catedral de Palma (que si eixe crist sembla molt eròtic…). Potser
la capella aquesta serà la Sixtina de hui en dia, i Barceló pot ser un Miquelangelo d’ara mateix, però Murgui
no és de cap manera un Juli II mecenes ni renaixentista. Ja se sap, passar
per la parròquia de l’Assumpció d’Ontinyent afecta el crani. (divendres 27 de febrer) “És de ben nascuts ser ben
agraït…” “Quedar bé, costa una puta
merda…” Cal dir
aquests refranys a la nova-vella directiva ideològica de la revista Crònica.
Tindran raó en els plantejaments o no, i potser en el fet de la publicitat de
l’Ajuntament d’Ontinyent (quan la publicitat la retirà la Generalitat no
tenim memòria que se n’armara una de tan grossa). Molt bé que abans semblés
un full publicitari d’un partit polític (ara no ho sembla d’un altre?), però
que es tracte de tan mala manera, amb menyspreus tan greus, a Casimir Romero
és més que injust, i més, sent com ha estat un dels pilars dels darrers cent
Cròniques i un luxe per la revista. Caldria que els col·laboradors habituals
del Crònica (que ni cobren ni reben mai les gràcies per part de l’editorial,
segons ens han contat) sapigueren on estan i com és la gent de desagraïda. Si
continuen escrivint després dels retrets a Casimir és que són clarament
massoques. (diumenge 22 de febrer). “Dos canyots en una espiga no
s’hi poden sostenir, dos fadrins amb una nina no s’hi
poden avenir…” Es diu de la
revista Crònica, l’única edició valldalbaidina, a banda de detreminats fulls
parroquials, que no té dos sinó tres editorials (suposadament escrits per la
mateixa mà, coses de la pluralitat que es defensa ara…). L’una és l’editorial
habitual, l’altra, el discurs d’Ibn Raïm (cosí d’una antiga Caribidis igual
de pulcra), i tercera, les cartes al director. Sembla que els editors diguen
com en aquell refrany que s’atribueix als de Salem (o era als de
Montitxelvo?) : “Senyor, pequé… I en eixir, a
qui fotré?” (diumenge 22 de febrer). “Si vas a Roma, fes com els
romans…” Refrany que
no tingueren a bé dir-li a l’orella al nou bisbe de Mallorca, mossén Murgui,
que en la seua presa de possessió bona l’armà, un nou conflicte
lingüístic! Però, i l’exemple del difunt bisbe Úbeda? Les paraules de lloança
al mort eren més falses que Judes? Dir i dir i omplir-se la boca de dir i
després fer el que et rota? Sembla ser que el passar per la parròquia de
l’Assumpció d’Ontinyent, en lloc d’impregnar de carisma els titulars, els
ompli de fatxenderia (i a l’actual, de problemes de picolades…). No és això,
companys, no és això… (dissabte 21 de
febrer). “Qui de jove no treballa, de
vell dormirà a la palla” Tant com es
defén, per part d’aquest govern nostre autonòmic, els pobres i els
desvalguts, i de les 136 places de la residència geriàtrica de l’Olleria,
només 45 estaran subvencionades…. Ja són massa i tot, pensaran encara
alguns.. (divendres 20 de febrer). “Per molt que la muntanya vaja a
Mahoma…” Dita que parla dels tants i tants viatges, de tantes i
tantes propostes que puga fer l’alcalde actual d’Ontinyent a les conselleries
corresponents. El que no pot ser no pot ser, i a més és impossible. Potser si
es comprara una màscara de l’alcalde d’Albaida, o bé roba guai, cara de mala
llet, unes dosis elevades de mala educació i arracades de perla tipus Lina
Insa…. (divendres 20 de febrer). “Bo està el malalt, sua i diu
que es pixa” Se sol dir
quan qualsevol poder profereix
declaracions del tenor de “Tot va bé”, “S’està creant feina”, “la gent consumeix
perquè té per gastar” i tants altres disbarats. Què quants treballadors se
n’han anat a l’ample ara mateix a Salem?. (divendres 13 de febrer) “Temps d’eleccions, temps
d’inauguracions”. Refrany útil
des que s’estengué el sistema de sufragi universal. Així, totes les
estrenes són bajanades
propagandístiques i prou. Només un exemple ontinyentí: per tal que la senyora
Lina Insa guanyara les eleccions municipals, no dugueren a berenar a Zaplana
perquè tallàs cinta (“Canal 9 mediante”) d’una piscina cuberta ni acabada ni
funcional? Esperem que cap cotxe no se n’isca d’una carretera que prompte
serà bàsica per la nostra Vall. Cal pregar a santa Rita, que la inaugura
Cascos (el més femeller i destructor dels Àlvarez). (divendres 13 de febrer) “Qui és desgraciat, fins i tot amb els collons
entropessa…” Pobre
Fancisco Campos de Castilla (co-guionista de la xorrada d’Ausiàs March de
l’altre dia), un president de la Generalitat que no només és menyspreat per
Zaplana, sinó també pel Ministeri de Cascos en la inauguració de la carretera
de l’Olleria a l’entrador d’Otos. El que és més fort, és que també el
menyspree l’ajuntament-pp de l’Olleria! (divendres 13 de febrer) “El caçador que vol caçar no
amenaça la caça” Referència a la plaga de conills que pateix la comarca.
Hom vol que certa conselleria prenga escopetes en l’assumpte. Plaga de
conills? I de polítics, i de tècnics municipals, i de periodístes llepafils,
de feixistes, i de cabrejats pel Crònica (tots del Bloc, per cert…) de tantes
coses… (divendres 13 de febrer) “Així com sembres, recolliràs”
Dita
antiquíssima referida a les actuacions espectacularment rastreres i ridícules
de la senyora Lina Insa. Ara Esquerra Unida li vol buscar les cosquenelles
amb una petició (inútil però divertida) de dimissió del seu càrrec de “no se
sap el què però que té bon sou” a qualsevol conselleria. Vejam: què ha fet
ella pels emigrants que estan sota la seua responsabilitat? Què fa sinó
propaganda pròpia de “sonrisa Profidén”, com ha fet sempre? (divendres
13 de febrer) “Una vez muerto Pasqual, le pusieron orinal”. I al
Palau de la Duquessa d’Almodóvar d’Ontinyent, només benes i cotó-en-pèl. No
hi ha diners, no hi ha diners… pel que realment paga la pena (diumenge 8 de febrer) “Guarda’t de qui et rasca l’esquena i et fa
carantoines…”
El premi
Benicadell ha anat a parar a l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent.
Val, d’acord, aquesta gent no para de fer feina i, segons la premsa tampoc
paren de rebre disgustos vinguts de part de l’Ajuntament d’Ontinyent, i dels
festers de la Puríssima (eixos que encara estan precintats). Una entitat més
que voldran que entre en la Coordinadora de tal i tal del Valencià. Una
pregunta. I de què aprofiten tants premis comarcals als amiguets? No va fer
prou el paperot l’IEVA amb el darrer premi a les tres entitats que li solten
els euros per repensar si paga la pena seguir el joc? I l’acceptació de
premis d’estos? (Dissabte
7 de febrer) “El poder corromp, i el poder absolut corromp
absolutament” Dita general al nostre País; però si és cert això que es diu de la
celebració d’una reunió de la conselleria del ram de l’educació amb un
col·legi ontinyentí sense comptar amb l’Ajuntament d’Ontinyent, però
convidant a Lina Insa… És prou perquè, per vergonya pròpia i aliena, per
coherència democràtica i per la bona salut de tots, la senyora Lina Insa
deixe de degradar la convivència i dimitisca urgentment. Coherència a la
Vall? (Dissabte 7 de febrer) “A caballo regalao… ull de poll en l’espardenya…” Dita dita per
un feligrés de la nostra parròquia en referir-se a què no veu molt clar eixes
novetats hípiques en el terme de Llutxent, i menys manant el PP. No va ser un
d’aquell partir qui va dir que la que pareixia un cavall era l’exalcaldessa (PSOE),
la de la rotonda? (divendres 6 de febrer) “Els fills de mestre Pere
ensenyaren a fer fills a son pare” Antiquíssima
referència al fet que una regidoria de medi ambient local, posem la
d’Ontinyent, es veja obligada a marcar pautes d’actuació a tota una
conselleria del ram, digam la de València. Tot per por a les barrabassades
que es poden fer des de l’atrevida ignorància de València (ingnorància sempre
interessada, és clar) sobre el ja fotut medi ambient d’Ontinyent (és un dir).
Es relaciona amb les expressions: “ Fer més mal que una pedregada” “Que la Mare de Déu ens pille
confessats” (divendres
6 de febrer) “Qui no suma se n’ix…”
Solen
emprar aquest refrany aquells atrevits
que s’apropen a les Nits d’Aielo i Art.
Barrabassades, poca-soltades, porcades fins i tot, vestides de modernor,
avantguarda, creació i preparació pel lluïment personal de la vedette local organitzadora… Pot ser,
opinar és lliure i gratuït, però cal arraconar la gratuïtat per agrair a
Llorenç Barber que vulga despertar-nos, fer-nos viure l’art, l’art viu i
diferent a tots els preconceptes gastats que ens dominen, a la estupidesa
cultural que sol flotar, com a boira casposa, per sobre de la nostra decent comarca; que s’atrevisca a
avançar a bots, sempre cap amunt, i
que ens duga l’art més inspirat ací, a casa nostra. L’esforç és impagable, i,
esperem, que alguna vegada se li puga reconéixer. L’univers de la creació,
nosaltres mateixos, només avancem espanyant pianos… (divendres
6 de febrer) “Sort que ens visten, ens banyen, ens donen de
menjar i ens adormen”. Dita que
bé pot exclamar la inexistent regidora de cultura (i acòlits) d’Ontinyent en
rebre com obsequi de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent una obra
musical amb motiu del Centenari de la Ciutat. Si no fóra per les associacions
i entitats d’Ontinyent, la cultura ontinyentina seria tan anodina com ho són
els seus responsables polítics, als que, a més, cal torcar la boca quan els
donen de menjar i aplaudir-los les gràcies. Millor, que al pas que anem, això
del Centenari de la Ciutat, si es fa alguna cosa, serà una fita important,
perquè no es farà a imatge i semblança del curt nivell polític, sinó a
l’altíssim del moviment associatiu. El temps posarà cadascú en el seu lloc. (divendres
6 de febrer) “La Trobada en l’Olleria, ben segur, una alegria”
Desig fet
refrany, si els llops ho permeten, tot i comptant que la Trobada d’Escoles en
Valencià és, hui mateix, i com diuen els amics del Calendari de l’IEVA, la
festa major de la comarca. Si l’Olleria és el segon poble en habitants, al
bell mig s’hi troba, és accessible (malgrat les obres de les eternes
carreteres), hi ha gent capaç i ganes de fer coses, com no ha de ser alegre?
(si els subvencionadors volen donar lleteta a les cabretes…). (divendres
6 de febrer) “En la casa en que hay piano, no
se habla valenciano”. Refrany
seguit “a pies juntillas” per l’actual govern valencià-no de Francisco
Campos, tot seguint les indicacions de Madrid. Vejam. Si Espanya va tan bé
que tots tenim el que volem, per què no tindrem diners per comprar pianos?
Aleshores, si podem comprar pianos, no és menester que Ausiàs March isca per
la tele de Campos (de Castilla), parlant en la seua llengua, el valencià-no.
Queda clar? (dijous 5 de febrer) “… Se queda con la mejor parte” Final del
refrany que el Crònica talla a mitja portada, com suggerint una burla-insult
cap a Rafael Portero (com que la
regidora de cultura segueix sense aparéixer...). Sembla que els Cròniques els
escriga ara la plana major del PP local, cosa positiva en certa manera, que
per fi sabem el molt que cobren els tècnics culturals i els arxivers, una
altra cosa és si és correcte en relació a la seua feina. (dissabte 31 de gener) “Qui vulga cucs, que pele fulla” Dita dita per
aquells valldalbaidins esglaiats per l’abundància de bosses de processionària
als nostres pins, una autèntica plaga. Ho diuen a la processionària
conselleria del ram (una altra plaga), que no respon. Estarà fent olives… (divendres 30 de gener). “Qui no plora, no mama…” Tantes
vegades usada que ja l’oblidem i pensem que aquesta parèmia és un dels
manaments principals de la política. L’última ocasió? El col·legi del Llombo
d’Ontinyent. Millor, en tot cas, aquesta altra dita, que no la creença
general dels polìtics, aplicada constantment, resumida en el refrany: “Qui no me la mame, que plore…”
(divendres
30 de gener) “Obriu, obriu cabretes, que
venim de pasturar…” Cant del
Llop en el conegut conte de les cabretes. Dient que era la mare, el llop
prometia plusvàlues variades als cabritets si obrien la porta… I en
encantar-se, mancomunitat i comissió d’entitats supramunicipals! (divendres
30 de gener) “Qui tinga cucs, que pele
fulla…” Sol
dir-se de les visites de les Moreres candidates del Bloc, a la Vall
d’Albaida, terra de cucs de seda variats,
per interessar-se sobre qualsevol cosa que quede bé per justificar
despeses, representació, premsa, candidatura, passeig al carasol i dinaret…
Que aprofite per pegar una bescollada als regidors del seu
partit a la Vall. A Ontinyent mateix el públic sol cantar-los: “Ai pena, penita pena, pena de mi corazón…”
(divendres 30 de gener).
“Qui s’escalda amb l’aigua no
vol sentir de banyar-se” Això diuen del
Bloc d’Albaida, que es malfien de les inversions promeses per l’Alcalde. A
què vindrà eixe malfiar..? (dijous 29 de gener) “L’amo content, els servents pagats, el ramat
satisfet” Dita antiga
que sol treure’s a relluir quan els constructors lloen l’Ajuntament
d’Ontinyent per aprovar el PGOU i busquen que, al seu temps, el veïnat lloe
també les excel·lències d’aquest pla. (dijous 29 de gener). “Coneix-te a tu mateix” Cita gastada de tan usada des dels
temps dels clàssics, dita sobre l’interés de cert partit albaidí a conèixer
el seu país i la seua gent abans de conèixer millor els que aniran a
l’excursió.
(dijous 29 de gener).
“Ha sigut arribar jo i menjar a mos redó”
Dit de la
gent amb fam que, en entrar a manar a Albaida descobreix, oh sorpresa, que la
ciutat està al límit d’endeutament i que es deu un milió d’euros. Estem tan
acostumats a dir mal de qui ens precedeix, a abocar-los runa i a prometre que
nosaltres serem la solució a tots els problemes que, en el futur, en
convertir-nos nosaltres en el problema, ens tocarà aguantar runa perquè, qui
ens vindrà al darrere, ens abocarà males dites mentre diran que són la
solució del problema. Ho veiem tan normal! No escarmentem! (diumenge 25 de gener). “Devuélveme el rosario de mi madre…”
Bolero
cantat pel Bloc al PP pel que fa a l’estranya situació de Beniatjar. Acabarem
beneint els transfuguismes o hi haurà pacte contra natura o… les
possibilitats són tan engrescadores… (diumenge 25 de gener). “Patir per patir, val més morir” Dita
comentada pels qui s’estimen el Crònica i el veuen tan a prop de la
extremaunció com ho és ara. Prompte cridaran algun company rector per tal
d’ungir-lo amb els Sants Olis i confessar-lo de les portades populistes i
escandaloses, dels destarifos redactats i d’haver-se convertit,
voluntàriament, en rotgle per galls de brega desficiosos i desdentats. (dissabte 24 de gener) “Difama, que sempre en queda…” És la
nova línia editorial del Crònica, un lloc que s’ha mostrat com a excel·lent
per aventar estores brutes en què un granet de sorra es converteix en un
castell-palau tan gran com el de Llutxent com a mínim, però tot estores
ontinyentines, de qualitat... Primer va ser una cosa tan definitiva com el concert
de l’Agrupació Musical d’Ontinyent i els Moros i Cristians (Enric Cerdà,
Montés, Pascual-Vilaplana), després, si Gomis o no Gomis, Josep Marian o no
Josep Marian, després el show de
les danses d’Ontinyent, després els del “Guerau de Montmajor” amb Vicent
Terol i Juan Barberá, i ara el Clero, tant els rolls de la Puríssima com els
que ara enceten els Campaners; ja veurem qui els respon des de la “Tribuna
d’Opinió de la Vall”, així sabrem tots de què va aquest nou capítol que es
promet interessant… Refrany
relacionat amb: “A qui no té feina, Déu li’n dóna”
(dissabte
24 de gener) “Qui fa servir el bastó, senyal que no té raó”
Un
sinònim de “Com està de malament, la “cultureta” d’Ontinyent, Senyor…” (dissabte
24 de gener) “Quan més cosins, més endins”
Sol
dir-se dels pobles que, oh sorpresa, entren inesperadament en la llista
turística dels pobles beneïts per les subvencions diputacionals de “Terra i
Mar”, enfront d’altres pobles del costat i més grans, però “governats” per
gent que no és de la corda. Almenys, els turistes disfrutaran del Museu de
Titelles (quan les millors titelles estan entre els “governants” que no són
de la corda dels pobles més grans del costat). (dissabte
24 de gener) “Vols un bon accident,
ves amb cotxe a Ontinyent”
Sol dir-se dels atrevits que van a Ontinyent amb cotxe. Des que fan el
centre comercial “El Teler”, i els camions entren i ixen de la ciutat amb
terra com i quan els dóna la gana, l’asfalt està ple de cagallonets de terra
solidificada. En cas d’accident de moto o cotxe, se’n farà responsable
l’empresa embrutadora? I on està l’Ajuntament, distret amb la querella dels
constructors a l’alcalde? (dissabte 24 de gener). “Bon vent i Sària nova” Es diu quan
una nova empresa de serveis turístics tira a anar a la Vall. Ara bé, comptant
que el seu futur depén dels que menjaven els canapés a boca plena en la
presentació (polítics, empresaris i altra gent de mal viure), segur que als
de la Sària, els va d’allò més bé. O tot el que es farta acaba cagant-se…? Esperem que
no, per una de la poca gent que creu en la comarca… (Divendres 23 de gener) “Virgensita virgensita, que me
quede como estoy” Ja usada per
la Junta de la Puríssima d’Ontinyent en ple cada vegada que s’alcen de
dormir… I que s’amplia a la suspensió històrica dels actes del cinquantenari
de la coronació amb motiu de l’assassinat del seu tresorer. Hi ha qui diu que és que no tenien ganes,
que cal guardar dol, que no hi havia res preparat, que la gent ja se’ls en
fot, que el públic vol festa però ja no resar, que a vore quan se’n va el
rector, que si són incapaços de preparar res… És tan fort el que ha passat,
tan salvatge, i hi ha tanta desinformació que sembla que, desgraciadament, la
institució navegue com ho feia el Titànic… Almenys, els del Titànic, sabien
on s’afonaven. (Divendres 23 de gener) “L’últim que arriba, paga
ronda…” Dita
treta per la comparsa Marineros
d’Ontinyent, que tenien a la Societat de Festers del Crist en un ai; això de
no tindre clar, fa mesos, qui seria Ambaixador i Abanderat cristià mostra la
crisi de la festa i senta precedents perillosos… Per cert, felicitats a les
agraciades, menuda novatada, de les últimes en entrar a la comparsa! (dilluns
19 de gener) “ Tal dijiste, cristiano? Tal dije, Moro!!”
Paraules,
aproximades, que diran, per primera vegada en les ambaixades d’Ontinyent, dos
Ambaixadores (no canviaran el sexe
d’Atarfe i Lope de Vaillo?). La dona està de crisi en la festa o és la crisi
de la festa la que ha afavorit les dones? Té igual. Ontinyent haurà tingut
una dona en cada càrrec fester, per fi! (dilluns
19 de gener) “Ontinyent, siudad sin lei”
Mentre no
se sap res de l’assassinat de ca la Puríssima, ara roben fent forats a les
parets a algunes tendes, i cada vegada la gent té més nervis. Està relacionat
amb aquella cançoneta que feia: “Uno de la polisia, de la
polisia uno…”
(dilluns
19 de gener) “Ontinyent, motor del tèxtil valencià”
Eslògan
usat per l’Ajuntament d’Ontinyent pel Textilhogar. Motor de segona mà i sense
garantia, amb serioses pèrdues de gasolina, amb les “bujies” per canviar i la
junta de culata amenaçant d’anar-se’n a l’ample. Prompte serà exposat, el
motor, en el Museu Valencià del Tèxtil (una altra…). (dilluns
19 de gener) “Ningú no és profeta en la seua terra, si en la
seua terra, a més d’ell, hi ha quatre-cents mil profetes més” Dita sobre qualsevol músic
valldalbaidí que dirigeix l’Orquestra Filharmònica d’Eslovènia com han fet
també, en el mateix curset, un conegut compositor murero i altres directors de tot Espanya. Queda tan xulo tot en la premsa… (diumenge, 18 de gener) “Dispara ara que no et veuen…”
Sol
dir-se d’eixes manies que es tenen unes entitats a altres, que al capdavall
són manies d’unes persones cap a altres, que passen a conformar entitats i a tornar
a començar… Especialment quan hi ha diners pel mig. Últim capítol: el
col·lectiu Gaspar Guerau de Montmajor versus
Juan Barberá i Vicent Terol. Es barallaran en el Crònica-Marciana (sembla que el Crònica només visca de
polèmiques)? Serà tan agre com allò de les danses? A qui de tots els
implicats imitarà el Carlos Latre? (diumenge, 18 de gener) “Un molinet, una aguileta, d’eixos que van en
bicicleta. Ploreu xiquets, que molinets tindreu…!” Cançoneta
dedicada a tots aquells il·lusos agosarats i incompresos que volen evitar que
certes butxaques massacren les nostres serres amb molins gegantins (una
bogeria quixotesca disfressada d’energia verda de propaganda i de carxot).
Especialment eixa empresa valldalbaidina que mata la serra, però crea Terra Natura a la solana de Benidorm,
serà per adormir consciències omplint comptes corrents de negra consciència? (diumenge, 18 de gener) “Beniatjar, Beniatjar, mai no
saps que et pot passar…” Sol dir-se
quan un regidor mor en accident, el partit governant perd la majoria, un dels
regidors de la nova majoria passa al grup mixt després de parlar amb
l’alcalde del partit ara minoritari però governant a la Mancomunitat,
Diputació, Corts Valencianes i Corts Madrilenyes; i la gent, a més, posa un
ciri per tal que no mane qui ara té la majoria però no la té ja… Tot mesclat
amb problemes de consciència, d’ètica, de llistes obertes… Un dia d’estos,
Marc Gomar traurà la novel·la definitiva… (dissabte 17 de gener) “De fora vindran que pels beneficis culturals
s’engreixaran i amb l’esport s’aprimaran”
Dita del
PSOE albaidí en referència al roll dels carnets de la Fundació de Cultura i
Esports, més barats per la gent empadronada de fa poc… Pa i
Circ, ja ho deien els romans. Són coses
per discutir a la vora del foc, però millor que no ho feu en la festa de sant
Antoni, que la festa és festa i ja se sap la parèmia albaidina… “Si el Tio Salvoret encén la foguera, festa de
primera”
(divendres,
16 de gener) “ Passeu-me’ls en grups, que amb tots no puc…”
Dit per un senyor delegat territorial en enterar-se
que a la Vall no hi ha 4 sinó 34 pobles, i que alguns encara estan per
ocupar. Com és de dur governar, i visitar, i fer reunions i comissions, i anar de dinar de feina, o de sopar, o… (divendres, 16 de gener) “A poquet a poquet, li llevaren l’aigua a Pinet”
En partir la Vall d’Albaida en dos per fer reunions d’alcalde pot
començar el degoteig. És una dita equivalent a la castellana “divide y
vencerás”. (divendres, 16 de gener) “Si tiene barba san Antón, y si
no, Purísima Concepción” Es diu quan, a Ontinyent, els festers de Sant
Antoni es posen a celebrar els 400 anys de l’Ermiteta de la Concepció… En llegir el programa sobren els
comentaris… (dijous, 15 de gener) “Qui no estudia, en encantar-se l’albarden”
Dita que han aprés bé les
conselleries d’educació valentines i josefines, que preveuen que no hi haurà
prou collita de garrofes a tota el país pels “burros” que eixiran de les
unitats escolars suprimides.
(dijous, 15 de gener)
“Llops entre llops no es mosseguen”
Tracta
sobre la reunió dels alcaldes d’Albaida, l’Olleria i Agullent amb el
president de la Diputació. “Digueu-me, oh Reis de l’Orient on viu el nen que ha
de ser el Messies, que jo també vull anar a adorar-lo”. (dimarts
13 de gener) “Carreters som, i esperem no trobar-nos en la
mateixa carretera…”
Qualsevol
usuari de la pista dita carretera d’Atzeneta a Carrícola, a Otos, a Beniatjar
i al Ràfol de Salem ho resarà abans d’atrevir-se a eixir de camí, per por als
“quitamiedos”… (dimarts
13 de gener) “Encara les vorem de més grosses, si Déu ens dóna
vida i vista santa Llúcia”
Dita
antiga que fa referència als pactes superxulos entre Blocs, Blaveros, Naturalistes
i Progressistes de todos los Santos.
Està relacionada amb altres parèmies com ara: “Ojos que no ven, caguerà que xafes” “Perdona
a tu pueblo, Señor. Perdona a tu pueblo, perdónale Senyor. No estés
eternamente enojado. Perdónale Señor”. (diumente 11 de gener). “Si t’acostes a Ontinyent, ves
espai, sigues prudent…” “Ontinyent, siudad
sin lei” No ho diuen els valldalbaidins pel trànsit, no, sinó pels robatoris al
carrer, a casetes, a pisos, a tendes, a bancs, ferits i morts violentes dels darrers
dies. (diumenge
11 de gener). “La merda de la muntanya no fa
pudor, encara que la meneges amb un bastó”. Cançonella
que ben bé podria haver cantat el president de la Diputació en inaugurar el
bancalet de residus inerts a Ontinyent, però no pogué perquè ja la tenia
registrada la Mancomunitat; els la cantava fa poc als veïns d’Otos. (divendres 9 de gener) “Qui no és amo del seu cul, o el
té ocupat, no pot cagar quan vol” Dita sobre la junta directiva de l’IEVA (la vella i
la nova), i sobre tantes altres entitats valldalbaidines, que depenen de
subvencions diverses i diversos subvencionadors per arribar a final de mes. (divendres 9 de gener) “Quants
en manté la farina, i ella fina que fina…” Sol dir-se de les entitats, com l’IEVA, on els seus
socis paguen quota només pels regals que els fan (llibres en este cas), i
damunt, es queden tan “panxos” reconeguent-ho! (divendres 9 de gener)
|
“Home refranyer, home malfeiner” Dit d’un servidor de vostés, mossén Jordi Alsina,
que com no té res a fer entre confessions a beates i bregues amb la junta parroquial,
“pos mira”, anem a dir la nostra. Si ens voleu ajudar, només passareu censura
eclesial… |
Vilaweb Ontinyent no comparteix necessàriament el contingut
dels articles publicats al diari
